La Platja de Palma

Quan em van proposar redactar lÆestudi històric del desenvolupament urbanístic de la Platja de Palma, vaig acceptar lÆencàrrec sense dubtar-ho, sabent que la meva condició dÆestiuejant a sÆArenal des de la infància podia aportar un plus a lÆobligat informe que havia dÆadjuntar-se al Pla de Reconversió Integral que sÆestava gestant. Però hi vaig posar una condició: lÆestudi havia de ser tan extens com fos possible des del punt de vista històric, valorant el planejament més com una conseqüència necessària que com un element determinant. Com a urbanista i ciutadà, sempre mÆhan interessat les circumstàncies que han generat la creació dels nuclis urbans. Abans, les demandes dÆedificació sÆinstrumentalitzaven mitjançant plans dÆeixample o de la simple parcel·lació per a usos familiars o dÆestiueig, donant lloc a un augment extensiu de la població. Els canvis dÆordenació de la Llei del sòl de 1956, possibilitaren i regularen un canvi brusc dÆús, determinant el posterior desenvolupament intensiu del territori. Aquesta alteració, popularitzada com a boom turístic, lÆhe exposada en la fase tercera de lÆestudi on es desvetlla una possible organització concertada entre persones i institucions que, dÆuna manera activa, van impulsar el creixement desmesurat des de diverses oficines dÆEuropa. SÆhi empraren els mecanismes del Pla general municipal, els plans parcials i els plans especials per ordenar la costa i el conjunt de lÆàrea de la Platja de Palma. LÆordenació dÆaquests plans, i fins i tot el seu incompliment, ha provocat intensos canvis socials i urbanístics. Manuel Cabellos