Nu se pretează? Nu contează! La noi puteți returna bunurile în 30 de zile
Cu un voucher cadou nu veți da greș. În schimbul voucherului, destinatarul își poate alege orice din oferta noastră.
30 de zile pentru retur bunuri
«No agradarà a ningú, però a mi m'ha encantat escriure-la. No està del tot acabada, està, com li diria jo?, per brodar-la, eh? És molt estranya, no hi ha res que sigui veritat. És horrible!». Així és com Mercè Rodoreda anunciava La mort i la primavera en una entrevista del 1982. Va morir la primavera de l'any següent, sense haver pogut enllestir-ne la revisió definitiva. La seva novel·la pòstuma no podia agradar a gaire gent a principis dels seixanta ?quan n'escrigué la primera versió? ni a la Catalunya de la transició, quan Rodoreda assolí fama nacional; però, des del 2017, per fi ha trobat el públic que es mereix. Potser és que una novel·la fascinant sobre la mort estava destinada a convertir-se en una criatura que veuria la llum després del traspàs de la mare per assegurar-li la fama pòstuma, que ja s'havia guanyat amb les altres novel·les, però que aquesta actualitzava. És precisament la novel·la sobre la mort i de la mort la que la fa viure encara com una escriptora radicalment actual en les lletres catalanes. Aquest assaig reivindica el lloc central que La mort i la primavera va ocupar en el projecte creador de Rodoreda i es proposa d'interpretar lanovel·la des d'una triple lectura que aprofundeix en els ressons històrics, antropològics i metafísics d'aquest poble sense nom que put a fems i a glicines.