El massís del Port: de font en font

El massís del Port, a la primavera, pinta verdes les albades, i elsrossinyols el desperten amb refilets que han après en terresllunyanes. I els camins que passegen entre pinedes de rojals cantencançons de les dones i els h.mens ?que habitaven aquest nostre massíscalcari?, els quals hi passaven cada dia per conduir-hi els ramats,per vigilar la carbonera?, o per anar d'una font a l'altra.Les desenes de "catedrals" del Port, els masos, aquelles construccions ferrenyes, aixecades a cop de mà, que s'enlairaven dalt d'un turó, ose situaven en els llavis d'un cingle o pels vorals d'alguna planúriade conreu, avui, tot i que mostren un aspecte ruïnós, encara conserven part de la seua dignitat: encara ragen les fonts que els alletaven!Sí, aquells pous amb voltes magistrals, erigits amb pedra seca, elscocons, les cadolles, les codines i les piques que es curullaven endies de pluja generosa, els bufadors, els avencs i els ullals delsquals brollaven aigües miraculoses, encara regalen el nèctar delsdéus, que garantia la vida als habitants del massís del Port.