14 D'ABRIL. CATALUNYA S UNA DEMOCRACIA

Havent passat per la presó durant la Dictadura del general Primo deRivera, per a J. M. Lladó i Figueres, com per a tot el periodismecatal?, l'etapa de la Generalitat republicana fou un crear lliureconstant amb llibertat i modernitat. Els nous periodistes catalansarribats a una joventut madura quan es proclama la Segona República ila Generalitat de Maci? i Companys, van seguir els models americans ieuropeus per fer néixer un periodisme al nivell dels més moderns delmón. Maldaven ser, des de la premsa i les idees republicanes icatalanistes, els reporters ?o reporteres, at?s que hi començava ahaver dones periodistes? que afermessin la premsa de masses perconvertir Catalunya en un país nou, de ciutadans amb completaassumpció dels valors democr?tics. J. M. Lladó escrivia de tot i pertot en els mitjans de premsa catalans: reportatges, entrevistes,explicava rodes de premsa o mítings, tot abastant llibres periodístics del moment. Es va implicar de forma compromesa amb la política de les esquerres catalanes, fet que el duria a ser secretari de l'Associació de Periodistes de Barcelona. En aquella ?poca, el periodistatotalment professional era encara estrany, raó per la qual també vaser secretari de ministres catalans que hi veien un ajut important,una fura d'informació de tot el que es cuinava a la capital deCatalunya o als passadissos del Parlament espanyol a Madrid. Visquéels anys de la Segona República amb una intensa activitat periodística i política que en feren un dels periodistes catalans de perfil mésnítid del canvi de la premsa. Uns anys plens d'il·lusió i esperança.